compartim

Dones manques

donzella-escapcada.jpg

Som “manques”? Què ens manca? Quina part nostra ha estat amputada (a nivell físic, emocional, intel.lectual)?

Amb aquestes preguntes vàrem començar a acostar-nos al darrer conte del nostre llibre de capçalera, Mujeres que corren con los lobos de Clarissa Pinkola Estés. Un conte que, d’alguna manera, resumeix el contingut dels altres contes del llibre. Un conte que parla de la iniciació en la selva subterrània a través del ritus de la resistència (entesa com a treball actiu d’enfortiment).

Sobre aquest conte, llegeixo a Agapea:

“la Doncella Manca –La Manekine, como reza el título original– es un viejo cuento del folklore europeo. Retoma el tema de la leyenda celta de Brígida, la santa de las manos cortadas, dándole cartas de nobleza literaria.
La doncella es una princesa heredera que se rifan obispos y barones de la corte de Hungría hasta lanzarla a los incestuosos brazos del rey, su padre. La acorralada doncella no encuentra otra escapatoria que cortarse la mano con el cuchillo de trinchar las viandas ya aprestadas para el festín nupcial. Lanza su mano al río, en donde con un rápido salto se la lleva un esturión. Éste es el preludio de un sinfín de aventuras que retoma en el siglo XIII Philippe de Rémi, para mayor disfrute de un público cortés que ya ha leído a Chrétien de Troyes, a quien recuerda por su técnica narrativa, tan próxima a la de las artes visuales.
Resulta curioso hablar, ya en época tan temprana, de novela de aprendizaje, pero el novelista resulta más original aún, ya que el personaje principal es una mujer de gran coraje que se hace a la mar con el mismo arrebato de valor con que se cortó la mano para escapar del incesto. Pero más allá del clásico marco de enredo y desenlace, los dos personajes de la novela, Joie y su caballeresco esposo, se irán reconociendo uno y otro sutilmente a través de sus monólogos y diálogos, como dos almas gemelas que han encontrado sus afinidades electivas.
Al ofrecer al lector de hoy un texto escrito hace siete siglos, uno no puede dejar de admirarse por la sorprendente modernidad de ciertos pasajes y por la riqueza de lo que llamamos, cómodamente, «literatura medieval», y que resulta un verdadero tesoro por cuántos escritores y lectores bebieron luego de sus fuentes.

Convido a les llobes que van poder assistir a la darrera sessió a compartir les seves idees, sensacions, preguntes, recomanacions….

Rodoreda, Magnani, Beauvoir

1908.JPG

“Les vivències personals de tres creadores nascudes el 1908, Mercè Rodoreda, Anna Magnani i Simone de Beauvoir, ens mostra resultats vivencials completament diversos, (o no tant?). Un recorregut per les vides d’aquestes dones que ens ajuda a entendre i a explicar el paper de la dona i, al mateix temps, ens ofereix un pretext per  recuperar-ne la memòria.”
Divendres 27 de febrer a les 9 del vespre es va presentar aquest espectacle a la Llibreria Pròleg de Barcelona. Va ser molt emocionant. Va ser com tenir al davant aquestes tres dones explicant-nos les seves vivències i dialogant entre elles i amb els espectadors sobre la vida, l’amor, la guerra, la mort, la seva manera de viure la feminitat, la maternitat…, la seva lluita per ser independents i poder dedicar-se a allò que per a elles era important.

Tota una experiència i un magnífic espectacle, gràcies a Pròleg, a Imma Colomer, a Josefa Contijoch i a les tres esplèndides actrius que ens van acostar a aquestes tres dones:

 

1908 PUNT DE PARTIDA

LECTURA DRAMATITZADA

Les actrius Gemma Julià, Susana Egea i Rosa Nicolás són

Simone de Beauvoir, Mercè Rodoreda i Anna Magnani

Direcció: Imma Colomer

Recerca de Textos: Josefa Contijoch


	

Una mirada lobuna a la exposicion de Joan Foncuberta

img_1612.JPGimg_1612.JPG  

A lo largo de las sesiones con el Libro de Mujeres que corren con lobos , hemos abordado la importancia de ser sujetos de nuestra propia vida, el valor de la paradoja, la importancia de restablecer las redes…la exposición de Fontcuberta en la Virreina me olía a esas cosas .

¿Por qué? La fotografía  en sus inicios fue fija y requería por un lado una actitud pasiva y reproductora de la realidad y por otro, una veracidad otorgada por el que la miraba. Fontcuberta se plantea todo lo anterior y se lanza a experimentar desde una actitud activa la búsqueda de una fotografía que  también podía ser mutante ficticia y desacralizada. Para conseguirlo  crea ficciones desvelando mentiras y verdades, jugando,  incitando a sospechar de la realidad fotografiada.

¿Cómo lo hace?  Poniendo la fotografía en dialogo con otras disciplinas:  pintura, literatura, política, antropología, biología, astronomía y también confrontándola a  experiencias personales . Abre los límites de la fotografía volviéndola porosa transitando paradojas entre lo real y lo ficticio (El astronauta ruso fantasma/Deconstruir  Osama) ; entre la frontera privada y las fronteras naturales (Securitas); entre lo minúsculo y lo inmenso (Constelaciones) y así unas cuantas series más.

Resaltaría dos series de su trabajo por que tocan temas confluentes con los nuestros. Una pertenece a los Glooglegramas, se titula Medusa para realizarlo toma una imagen de un Mosaico románico y la confronta con los valores míticos de la Medusa enunciados en el Diccionario de símbolos de Cirlot , de esta manera busca imágenes disponibles en el Google aplicando los valores recogidos en el diccionario y recompone, mediante un programa informático, la imagen del mosaico románico con ellas .

La segunda es Deletreix en algunas fotografías de esta serie vemos paginas censuradas por la Inquisición de un libro de Erasmo de Rotterdam cuya plasticidad remiten a cuadros de Tapies, Mathieu o Pollock a mi me sugirió la oposición de censura y libertad plástica. ¡Lástima que descubrí la exposición el día antes de su cierre ¡ pero desde aquí quiero empujaros  a seguir su obra, presiento que es un lobo. Vale la pena ver su trabajo tanto como escucharlo y pensarlo.

Os invito a  echar un vistazo al catalogo de la exposición ; El libro de las maravillas… AUHHHH!!!!!!

  

Pollock i el xamanisme

pollock.jpg

Per encetar les aportacions sobre el nostre viatge vers Pollock i el xamanisme, un recull de textos extrets i traduïts del fullet de l’exposició “Jackson Pollock et le chamanisme” que fa una relectura de l’obra d’aquest pintor expressionista abstracte i que es pot veure fins a mitjan febrer a la Pinacothèque de Paris. L’objectiu és donar unes petites pinzellades d’aquesta exposició per anar centrant els temes principals, sentir com ens arriben i veure fins a quin punt s’entrellacen amb el nostre treball  (si detecteu qualsevol traducció inapropiada, compartiu-la si us plau):

“….poc a poc se m’ha fet evident que els “dripping” no eren només obres purament abstractes, sinó també obres simbòliques amb elements de referència al xamanisme o als rituals xamànics…” diu Marc Restellini, director de la Pinacothèque de Paris.

El sacrifici i la mort

“……Pollock trobà el seu propi tema… en el xamanisme, una forma d’èxtasi religiós en el curs del qual l’iniciat és submergit en un estat alterat de consciència…. aquesta religió animista, portadora d’una promesa de curació tant per a un mateix com per a la societat. El xamanisme exigeix que l’iniciat sacrifiqui el seu “jo” profà en el curs d’un ritual simulant la violència del caos i de la mort.”

La fusió de l’home i de l’animal

“…símbols xamànics relatius al concepte de “incorporació”…. suggereixen la recerca d’un equilibri entre diferents elements constitutius de l’home…… La representació animal és allà per dir-nos que l’home s’ha d’apropar a la natura i al regne animal, del qual forma part…”

La fusió de l’home i la dona

“…ritual primitiu de la fertilitat, anomenat “naixement”… per Pollock…”

Naixement

“…procreació i creació són sinònims…..L’art ritual xamànic, tal com l’interpreta Pollock, suggereix una transformació de l’ésser”

La pintura gràfica. Els pictogrames

“…Pollock ha intentat desenvolupar un estil pictogràfic… permetent evocar…fer reviure l’èxtasi xamànic i la força de l’ésser…”

Les abstraccions

“… Pollock provà d’inscriure directament sobre la tela les forces vitals de l’univers…. Els “dripping” de Pollock han donat una forma visual a la transformació psíquica de l’home occidental cap el mite i el sagrat. Pollock havia fet seva la creença xamànica segons la qual… tots els éssers estan vinculats els uns amb els altres per una xarxa de forces interactives que modelen l’univers…”

La dansa

“…evoquen la força vital que anima el cos i l’ànima de les figures xamàniques…”

La cerca de la transformació màgica – L’èxtasi

“Els homes i les dones pintats per Pollock reneixen gràcies a la màgia del ritual xamànic…”

Talla expiatoria

    Talla expiatoria

Ando herida tres pasos por detrás de mi, los pies engachados a una amalgama negra y pegajosa, la lengua enredada en la garganta,las profundas humedades secas, el cuerpo doblado por el golpe. Pero el ojo de la herida , abierto al silencio y a la soledad, intenta escalar el`péndulo de la armonía invisible

El mantell expiatori

Acabat el capítol de les cicatrius -en el que hem vist la necessitat d’alliberar els secrets, tots aquells pensaments, sentiments…..mai expressats, dels quals el cos en guarda memòria i que vulguem o no condicionen la nostra vida- tenim el repte de confeccionar el que la Clarissa en diu un mantell expiatori i que nosaltres hem concretat en un treball individual i lliure sobre les ferides sofertes al llarg de la vida, amb un tros de roba d’unes dimensions determinades que després podem unir en un patchwork col.lectiu.

Per anar fent caliu, i per si en treiem algunes idees, adjunto tres referències que he trobat a internet sobre el mantell expiatori. Especialment en la primera, en què hi ha fotografies, hi podem veure un exemple d’un treball d’aquest tipus:

  •  A “Yo mujer”: muestra de siete artistas creadoras en el centro okendo de donostia, Mercedes Bautista ofrece fotografías como ‘‘Vestido de mujer árbol danzando en el mixteko’’ y ‘‘Mixteko’’, con propuestas de body art muy bellas, que desembocan en un ‘‘Manto expiatorio’’ compuesto por aros en los que se bordan, cosen o pegan corazones, flores, casas, zapatillas, mariposas, botones, sexos, hasta componer un cuelgue cinético, atrevido, divertido y sofisticado.
  • Red Luna Venus:…..la limpieza (en la medida que se puede) la ritualizamos luego debajo de nuestro Manto Expiatorio, un tejido comunitario que vamos incrementando año a año con nuestras lanas y agujas.

I, finalment, per posar una mica de color en aquesta entrada, una mostra del que m’està sortint tot i que encara tinc molts dubtes, inspirat en el perfil biogràfic que vaig fer fa un temps:

p1240129-reduida.jpg

2008: l'any de la còlera

Com a resum del treball amb la còlera que ha fet el nostre grup aquest 2008, un collage de fotografies del talismà que vàrem realitzar a finals de curs:

collage-llobes-08-reduit.jpg

Podeu veure més fotografies d’aquest mural directament a http://picasaweb.google.com/donesllobes/CLera?authkey=buvS0qIqzSs# (o a través del blog). Si hi ha alguna fotografia que no voleu que sigui pública, digueu-m’ho si us plau. Si teniu alguna fotografia que voleu afegir i no sabeu com fer-ho, digueu-m’ho també.

També podeu veure alguns dels treballs sobre la còlera a través de la pestanya documents del blog o directament a  http://sites.google.com/site/donesllobes/documents/colera

Descobrir Doris Lessing

Hola a totes, llobes, llobetes, llobasses…

Ja fa dies que volia fer una entradeta al blog. Fa un parell de setmanes vaig anar al teatre a veure “Jugar amb un tigre” de Doris Lessing i us la vull recomanar. Sembla que aquest tros dona (tot just m’acabo d’apropar a la seva obra) no va treballar massa el gènere teatral- quina llàstima!!!- però m’ha deixat ben parada. L’obra tracta de la confrontació de l’individu i la col.lectivitat, a través dels conflictes d’una parella que vol viure una relació massa atípica per a la societat en la que estan immersos. Reflexió també del rol de la dona en la generació de la Lessing, com n’era de difícil ser diferent!!! Totalment actual, cinquanta anys després de ser escrita. Els actors fan un treball exel.lent i la directora té molta cura dels detalls, en una sala molt intimista, tal com el text requereix. Teniu temps fins al 14 de desembre, la fan a l’Espai Lliure del Teatre Lliure i podeu treure entrades al tiquet-3 (a meitat de preu tres hores abans de l’espectacle). Si algú hi va ja m’explicarà què li ha semblat.

Imatges de VASALISA i la BABÁ YAGÁ

images-6.jpegimages-3.jpegimages-7.jpegimages-14.jpegimages-29.jpegimages-16.jpegimages-17.jpegimages-18.jpegimages-23.jpegimages-19.jpegimages-25.jpegimages-33.jpegimages-4.jpegimages-27.jpegimages-26.jpegmaryamorevnababayagamagicalcoltscu991345_3.jpgimages-1.jpegvasa2.gifvasababa.gifbaba1.gif Hola a totessóc la Mireia del grup de Sant Celoni. És la primera entrada al bloc, espero que tot surti bé en pantalla. Gràcies a la Rosa per ajudar-nos amb la tecnologia!.Volia penjar imatges molt curioses que he trobat a la xarxa del conte de la Vasalisa que estem treballant ara nosaltres. Hem estat al bosc, hem rentat, hem escombrat i encara ens queda molta feina per fer. La Muriel va proposar-nos des del primer dia posar imatges, il·lustrar-ho, i per fi he començat, però abans de posar-m’hi vaig fer una cerca i em va fer molta gràcies algunes interpretacions visuals que vaig anar trobant, molt diferents. Com que totes hem fet l’exercici d’imaginar-nos la casa amb potes, el nas de la Yagá i la nina, espero que els dibuixos us facin somriure com a mi!Salutacions a totes! Mireia