Acabat el capítol de les cicatrius -en el que hem vist la necessitat d’alliberar els secrets, tots aquells pensaments, sentiments…..mai expressats, dels quals el cos en guarda memòria i que vulguem o no condicionen la nostra vida- tenim el repte de confeccionar el que la Clarissa en diu un mantell expiatori i que nosaltres hem concretat en un treball individual i lliure sobre les ferides sofertes al llarg de la vida, amb un tros de roba d’unes dimensions determinades que després podem unir en un patchwork col.lectiu.
Per anar fent caliu, i per si en treiem algunes idees, adjunto tres referències que he trobat a internet sobre el mantell expiatori. Especialment en la primera, en què hi ha fotografies, hi podem veure un exemple d’un treball d’aquest tipus:
- A “Yo mujer”: muestra de siete artistas creadoras en el centro okendo de donostia, Mercedes Bautista ofrece fotografías como ‘‘Vestido de mujer árbol danzando en el mixteko’’ y ‘‘Mixteko’’, con propuestas de body art muy bellas, que desembocan en un ‘‘Manto expiatorio’’ compuesto por aros en los que se bordan, cosen o pegan corazones, flores, casas, zapatillas, mariposas, botones, sexos, hasta componer un cuelgue cinético, atrevido, divertido y sofisticado.
- Red Luna Venus:…..la limpieza (en la medida que se puede) la ritualizamos luego debajo de nuestro Manto Expiatorio, un tejido comunitario que vamos incrementando año a año con nuestras lanas y agujas.
I, finalment, per posar una mica de color en aquesta entrada, una mostra del que m’està sortint tot i que encara tinc molts dubtes, inspirat en el perfil biogràfic que vaig fer fa un temps:
blog de les llobes 