Hola a totes, llobes, llobetes, llobasses…
Ja fa dies que volia fer una entradeta al blog. Fa un parell de setmanes vaig anar al teatre a veure “Jugar amb un tigre” de Doris Lessing i us la vull recomanar. Sembla que aquest tros dona (tot just m’acabo d’apropar a la seva obra) no va treballar massa el gènere teatral- quina llàstima!!!- però m’ha deixat ben parada. L’obra tracta de la confrontació de l’individu i la col.lectivitat, a través dels conflictes d’una parella que vol viure una relació massa atípica per a la societat en la que estan immersos. Reflexió també del rol de la dona en la generació de la Lessing, com n’era de difícil ser diferent!!! Totalment actual, cinquanta anys després de ser escrita. Els actors fan un treball exel.lent i la directora té molta cura dels detalls, en una sala molt intimista, tal com el text requereix. Teniu temps fins al 14 de desembre, la fan a l’Espai Lliure del Teatre Lliure i podeu treure entrades al tiquet-3 (a meitat de preu tres hores abans de l’espectacle). Si algú hi va ja m’explicarà què li ha semblat.
blog de les llobes 
Jo també l’he anat a veure i també fa dies que pensava en fer una entrada al blog.
Apart de tot el que comenta la Núria (l’obra està francament bé), jo em vaig sentir molt identificada amb la protagonista i amb la seva cerca d’una relació de parella diferent, que permeti a cadascú una certa llibertat i amb les dificultats d’aconseguir-ho, no solament perquè la societat no ho entengui ni ho vulgui, sinó per una mateixa, per les expectatives, les creences, les resistències que tenim.
Però el millor va ser……………………………….”el tigre”. Uauuuuuuu. Em va emocionar aquell moment. No sé quina era la intenció de la Lessing, però jo hi vaig veure el salvatge, allò preciós -i alhora perillós?- al qual ens intentem acostar i extreure de nosaltres, allò que ens permetria tenir una altra vida, unes altres relacions, amb nosaltres, amb els altres, amb l’entorn, amb el cosmos……….:la lloba.
M’agradaria poder aconseguir el text per reproduir-vos aquest moment -tot i que els actors aconsegueixen un clima que no serà el mateix en llegir el text-. Si el trobo, ja el compartiré amb vosaltres.
Hola Rosa. Ja que fas el comentari del tigre haig de dir que em va cridar l’atenció que la directora, en el fullet de l’obra, diu alguna cosa com “jo no sé que és ben bé el tigre però…” i , en canvi, nosaltres ho vam tenir clar, oi? : LA LLOBA. A ella li mou alguna cosa però vaig entendre que no ho acaba d’identificar, curiós.