Dracs, princeses, llobes & llibres per la Diada de Sant Jordi

LLibres_dones & Llops

 

Canviem la història de sempre

No te’ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d’àngel.
Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta pertot arreu, i es fan crostes als genolls i s’empastifen les mans i els peus i neden despullades en l’aigua gelada del riu i després s’eixuguen al sol com llangardaixos.
I fan molt de soroll quan riuen.
Tornen a casa pel bosc, amb els peus descalços i l’olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre.
Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel.
I res ni ningú no els pren la vida.


Sònia Moll

https://twitter.com/soniamoll?lang=ca

(Gràcies a Montserrat pel text!)

 

Blog lobuno renovado!

lloba2

Ya lo tenemos! Después de un año de faena hemos logrado renovar nuestro cubil lobuno! Nuestra satisfacción es visible y la queremos compartir!

A lo largo del tiempo dedicado a esta renovación, hemos ejercitado aquellas cualidades de la loba de las que siempre hablamos en el taller: la resistencia, la intuición, la perseverancia, la creatividad, la destreza, la coordinación del trabajo en equipo, el disfrute y el juego en el compartir…

Agradecemos el esfuerzo y la constancia a todas las que habéis participado de un modo u otro en la ampliación y el entusiasmo de las que nos habéis apoyado en el proyecto. Sin vuestra ayuda y presencia esto no hubiese sido posible!

Deseamos que esta dilatada guarida sea un lugar propicio para ahondar en nuestra tarea. Al menos, un charco de lluvia donde abrevar la sed…

Bienvenid@s a tod@s.

Danza butoh & sitar para la Mujer esqueleto

El relato de La Mujer esqueleto sirve de inspiración a este espectáculo de dansa japonesa Butoh con Penelope Guisasola acompañada por el sitar de Paloma Lozano.

“La danza Butoh es un lenguaje lleno de matices y sutilezas. Parece el único idioma que pudiera hablar un personaje cómo el de la Mujer Esqueleto.
Aquí comienza el viaje arquetípico, desde el fondo del mar, a la tundra helada, al calor del hogar hasta la recuperación del aliento de vida. La presencia de elementos naturales susurran en los espacios de silencio que junto con el sitar componen la melodía para esta pieza.”
Se estrenó en Madrid, en el Espacio Ronda, el 21 de enero del 2012.
El espectáculo se divide en 6 partes.

 

Parte 1: el relato

 

Parte 2: el fondo del oceáno

 

Parte 3: el encuentro y la persecución

 

Parte 4: el desenredo

 

Parte 5. el corazón y el aliento

 

Parte 6: el reencuentro

 

 


	

Si tienes un libro, eso es una puerta…

libro lobuno

Éste es un libro de cuentos de mujeres que se ofrecen como señales a lo largo del camino. Puedes leerlos y meditarlos a fin de que te guíen hacia la libertad adquirida por medios naturales, hacia el interés por ti misma, los animales, la tierra, los niños, las hermanas, los amantes y los hombres. Quiero decirte de entrada que las puertas que conducen al mundo del Yo salvaje son pocas pero valiosas. Si tienes una profunda herida, eso es una puerta; si tienes un cuento muy antiguo, eso es una puerta. Si amas el cielo y el agua hasta el extremo de casi no poder resistirlo, eso es una puerta. Si ansías una vida más profunda, colmada y sensata, eso es una puerta.

Clarissa Pinkola Estés

Feliç diada a totes i tots!

diari en blanc. Un objecte, un instant

Diari en blanc

En el meu procés creatiu, la pintura sempre ha estat l’eix central. A partir del 2000 o potser abans (tinc una relació estranya amb el temps) vaig començar a introduir objectes i petites instal·lacions en les meves mostres.
La que s’ha vist a Can Manyé, Alella (Barcelona), s’articula a l’entorn d’unes fotografies que vaig fer partint d’objectes del voltant, així va començar aquest projecte.

Els objectes que m’apareixien o que em trobava, m’impulsaven a pintar-los de blanc, descobrint que al mateix temps que els cobria, feia el procés contrari, els desemmascarava i els connectava amb la seva part més essencial; resultat que propiciava el generar noves realitats.
Els vaig classificar, donar una paraula, i col·locant-los sempre en un mateix espai, els vaig fotografiar, creant un diari 7 imatges cada dia durant 7 dies.

Els nous objectes que em proporcionava l’atzar, em provocaven a contemplar a observar des de un altre punt, deixant la ment en blanc, mimetitzant-me amb el procés artístic com una eina per experimentar, apareixent conceptes que sempre són arreu, que sempre es repeteixen, que ens hem anat qüestionant des de sempre… el temps, la identitat, el casual… el misteri de les formes, el secret d’un instant, tot és a tot arreu, tot és relació,… tot està en nosaltres, som nosaltres qui creem realitat…

En la mostra en són protagonistes els objectes, les pintures, les imatges, les ombres, les paraules que, estructurant-se, en un altre ordre creen un nou univers ple de possibilitats.

Cada objecte acaba sent la metàfora d’un record, un símbol que ens parla d’aquests secrets (el secret d’un instant, seria també un bon títol)… de l’essència, de la consciència, del viscut, de l’espai, del temps, del passat, del futur, de les aparences, de la identitat… aparèixer, desaparèixer, manipular, pintar, blanc sobre blanc, fons blanc, objecte blanc, blanc d’ombra: diari en blanc.

victòria pujadas

http://victoriapujadas.blogspot.com.es

http://www.alella.cat/fitxa.php?id=3943

http://m1tv.xiptv.cat/municipi/alella/24-hores-maresme-noticies/capitol/inauguracio-exposicio-diari-en-blanc