Caminant per la ciutat, he topat amb un cartell que em crida l’atenció: “Behind the absence” (darrere l’absència). És l’entrada de la biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall i es tracta d’una exposició de fotografies de l’artista franco-italiana Myriam Meloni dins del marc del festival DOCfield>16.
Un cop dins, les imatges em colpeixen: l’absència, el revers de l’exili, de la migració, pot ser tan dolorosa com el propi exili.
“A la República de Moldàvia, el país més pobre de l’Europa de l’Est, més de 100.000 nens i adolescents creixen sense els seus pares. Són orfes socials, els pares i mares dels quals han emigrat a la recerca d’una feina que els permeti sobreviure, empesos per l’esperança d’assegurar un futur millor per a les seves famílies.
A causa de les conseqüències directes i indirectes de la migració massiva, que segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) afecta a un quart de la població moldava en edat de treballar, milers de nens massa petits per viure sols són criats pels avis, que alhora són massa grans per cuidar-los; i milers de nens amb els pares vius, creixen en orfenats desballestats, construïts originàriament al segle passat per acollir orfes de la Segona Guerra Mundial.
Els diners enviats a casa pels migrants, aproximadament uns 500 milions de dòlars l’any, juguen un paper important en el consum a Moldàvia, al preu -aquesta és l’altra cara de la moneda- d’esquerdes profundes en el teixit social del país.”
http://docfieldbarcelona.org/ca/exposicion/behind-the-absence-3/#.V2L_0XWLQZk
http://www.myriammeloni.com/index.php?/projects/behind-the-absence/