Autor: donesllobes

 

Un mur i un terra d’argila, dos homes caven, aixequen el fang, el llencen contra la paret, colpegen la paret, la graten, la foraden, hi deixen empremtes amb les mans, els genolls….amb gerres de fang creen màscares monstruoses que esclafen al mur….això és “Pasodoble”, una performance del pintor Miquel Barceló i del coreògraf serbi Josef Nadj al Teatre Lliure de Barcelona.

Després de la nostra experiència en la creació del mural de la còlera i del nostre viatge a Paris per veure l’exposició de Pollock, la notícia d’aquest espectacle em va arrossegar literalment a veure’l.

I, a més a més, llegeixo que Barceló tenia una gran admiració per Pollock i fins i tot en tenia una fotografia en el seu taller quan era més jove.

L’espectacle és una mostra d’un procés creatiu treballant amb argila, situats pràcticament dins de l’obra d’art,  i utilitzant tècniques molt primàries. I cada dia destrueixen el resultat per tornar-lo a construir el dia següent.

És realment impressionant. És com un ritual en el qual t’agafen ganes de participar-hi.

 

un video: http://www.teatrelliure.com/videos/0809/cat35paso.htm

l’espectacle: http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp0809/35paso1.htm

els artistes: http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp0809/35paso3.htm

la crítica ha dit: http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp0809/35paso6.htm

més informació: http://www.europapress.es/catala/noticia-isaki-lacuesta-portara-cinema-pasodoble-barcelo-nadj-versio-live-capella-palma-20090508171832.html

“Les vivències personals de tres creadores nascudes el 1908, Mercè Rodoreda, Anna Magnani i Simone de Beauvoir, ens mostra resultats vivencials completament diversos, (o no tant?). Un recorregut per les vides d’aquestes dones que ens ajuda a entendre i a explicar el paper de la dona i, al mateix temps, ens ofereix un pretext per  recuperar-ne la memòria.”

Divendres 27 de febrer a les 9 del vespre es va presentar aquest espectacle a la Llibreria Pròleg de Barcelona. Va ser molt emocionant. Va ser com tenir al davant aquestes tres dones explicant-nos les seves vivències i dialogant entre elles i amb els espectadors sobre la vida, l’amor, la guerra, la mort, la seva manera de viure la feminitat, la maternitat…, la seva lluita per ser independents i poder dedicar-se a allò que per a elles era important.

Tota una experiència i un magnífic espectacle, gràcies a Pròleg, a Imma Colomer, a Josefa Contijoch i a les tres esplèndides actrius que ens van acostar a aquestes tres dones:

 

1908 PUNT DE PARTIDA

LECTURA DRAMATITZADA

Les actrius Gemma Julià, Susana Egea i Rosa Nicolás són

Simone de Beauvoir, Mercè Rodoreda i Anna Magnani

Direcció: Imma Colomer

Recerca de Textos: Josefa Contijoch

  

A lo largo de las sesiones con el Libro de Mujeres que corren con lobos , hemos abordado la importancia de ser sujetos de nuestra propia vida, el valor de la paradoja, la importancia de restablecer las redes…la exposición de Fontcuberta en la Virreina me olía a esas cosas .

¿Por qué? La fotografía  en sus inicios fue fija y requería por un lado una actitud pasiva y reproductora de la realidad y por otro, una veracidad otorgada por el que la miraba. Fontcuberta se plantea todo lo anterior y se lanza a experimentar desde una actitud activa la búsqueda de una fotografía que  también podía ser mutante ficticia y desacralizada. Para conseguirlo  crea ficciones desvelando mentiras y verdades, jugando,  incitando a sospechar de la realidad fotografiada.

¿Cómo lo hace?  Poniendo la fotografía en dialogo con otras disciplinas:  pintura, literatura, política, antropología, biología, astronomía y también confrontándola a  experiencias personales . Abre los límites de la fotografía volviéndola porosa transitando paradojas entre lo real y lo ficticio (El astronauta ruso fantasma/Deconstruir  Osama) ; entre la frontera privada y las fronteras naturales (Securitas); entre lo minúsculo y lo inmenso (Constelaciones) y así unas cuantas series más.

Resaltaría dos series de su trabajo por que tocan temas confluentes con los nuestros. Una pertenece a los Glooglegramas, se titula Medusa para realizarlo toma una imagen de un Mosaico románico y la confronta con los valores míticos de la Medusa enunciados en el Diccionario de símbolos de Cirlot , de esta manera busca imágenes disponibles en el Google aplicando los valores recogidos en el diccionario y recompone, mediante un programa informático, la imagen del mosaico románico con ellas .

La segunda es Deletreix en algunas fotografías de esta serie vemos paginas censuradas por la Inquisición de un libro de Erasmo de Rotterdam cuya plasticidad remiten a cuadros de Tapies, Mathieu o Pollock a mi me sugirió la oposición de censura y libertad plástica. ¡Lástima que descubrí la exposición el día antes de su cierre ¡ pero desde aquí quiero empujaros  a seguir su obra, presiento que es un lobo. Vale la pena ver su trabajo tanto como escucharlo y pensarlo.

Os invito a  echar un vistazo al catalogo de la exposición ; El libro de las maravillas… AUHHHH!!!!!!

  

Per encetar les aportacions sobre el nostre viatge vers Pollock i el xamanisme, un recull de textos extrets i traduïts del fullet de l’exposició “Jackson Pollock et le chamanisme” que fa una relectura de l’obra d’aquest pintor expressionista abstracte i que es pot veure fins a mitjan febrer a la Pinacothèque de Paris. L’objectiu és donar unes petites pinzellades d’aquesta exposició per anar centrant els temes principals, sentir com ens arriben i veure fins a quin punt s’entrellacen amb el nostre treball  (si detecteu qualsevol traducció inapropiada, compartiu-la si us plau):

“….poc a poc se m’ha fet evident que els “dripping” no eren només obres purament abstractes, sinó també obres simbòliques amb elements de referència al xamanisme o als rituals xamànics…” diu Marc Restellini, director de la Pinacothèque de Paris.

El sacrifici i la mort

“……Pollock trobà el seu propi tema… en el xamanisme, una forma d’èxtasi religiós en el curs del qual l’iniciat és submergit en un estat alterat de consciència…. aquesta religió animista, portadora d’una promesa de curació tant per a un mateix com per a la societat. El xamanisme exigeix que l’iniciat sacrifiqui el seu “jo” profà en el curs d’un ritual simulant la violència del caos i de la mort.”

La fusió de l’home i de l’animal

“…símbols xamànics relatius al concepte de “incorporació”…. suggereixen la recerca d’un equilibri entre diferents elements constitutius de l’home…… La representació animal és allà per dir-nos que l’home s’ha d’apropar a la natura i al regne animal, del qual forma part…”

La fusió de l’home i la dona

“…ritual primitiu de la fertilitat, anomenat “naixement”… per Pollock…”

Naixement

“…procreació i creació són sinònims…..L’art ritual xamànic, tal com l’interpreta Pollock, suggereix una transformació de l’ésser”

La pintura gràfica. Els pictogrames

“…Pollock ha intentat desenvolupar un estil pictogràfic… permetent evocar…fer reviure l’èxtasi xamànic i la força de l’ésser…”

Les abstraccions

“… Pollock provà d’inscriure directament sobre la tela les forces vitals de l’univers…. Els “dripping” de Pollock han donat una forma visual a la transformació psíquica de l’home occidental cap el mite i el sagrat. Pollock havia fet seva la creença xamànica segons la qual… tots els éssers estan vinculats els uns amb els altres per una xarxa de forces interactives que modelen l’univers…”

La dansa

“…evoquen la força vital que anima el cos i l’ànima de les figures xamàniques…”

La cerca de la transformació màgica – L’èxtasi

“Els homes i les dones pintats per Pollock reneixen gràcies a la màgia del ritual xamànic…”