La última cicatriz

De una sacudida, mi eje vida-muerte se ha movido.He llevado ,al desierto de los miedos inconfesables,mis palabras llenas de agua.

Mi  esperanza se ha desabrigado y,

 no puede calentar el futuro como venía haciendo.Camino algunos pasos por detrás de mí.

Observo como la vida busca nuevos lugares donde habitarme,

ensanchándome con sus vaivenes.

Aprendo a aceptar mi esencia

¡Tan pequeñita delante del  misterio de la vida!¿Podré renacer a la  justa desnudez que requiere este nuevo eje? ¿Podré dar nueva  luz a las aguas interiores? 

2 pensaments sobre “La última cicatriz

  1. I tant que en som de petitones, Lola! Però la força de totes ens dóna llum i escalfor per ajudar-nos a renéixer a cada cicle vida-mort-vida.

  2. Amiga, germana,

    Jo també vull contribuir a abrigar la teva esperança perquè puguis continuar escalfant el futur tant bé com ho feies, vull caminar amb tu siguis on siguis, vull ajudar-te a donar a llum…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s