compartim

Ferida arrel

feridaarrel

Fa pocs dies, la Muntsa i jo vàrem poder veure al Centre Cultural Valentina de Barcelona un extracte de la pel·lícula Ferida Arrel, un film col·lectiu que recull la mirada d’una vintena de realitzadores catalanes a una de les figures femenines més destacades de les lletres i la cultura del nostres país. Tot i que la manera d’acostar-s’hi és molt diferent i desigual, vàrem disfrutar molt. És molt suggerent i estimulant. Encomana la creativitat. Molt recomanable per a llobes.

“És una aproximació personal i íntima al sentir de la poetessa, a través del diàleg proper que les directores estableixen amb la seva obra, els seus temes recurrents i, al capdavall, la seva pròpia vida. La maternitat, la feminitat, la terra, la malaltia, la mort, la vida… són presents en aquest retrat col·lectiu, que reivindica els versos de Maria Mercè Marçal, però que ens acosta al seu sentir més íntim com a dona, com a mare, com a poetessa i com a lluitadora.” A Núvol, el digital de cultura el 18/6/2012

“…una pel·lícula fascinant, que ha inaugurat la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona: Ferida arrel, un projecte dirigit per Fran Ruvira a partir de les peces filmades per vint-i-dues realitzadores al voltant de l’obra i la persona de Maria-Mercè Marçal. Cadascuna ha fet una aportació singular, des de la seva perspectiva pròpia, d’aquesta escriptora sense comparació entre les poderosíssimes veus poètiques de la literatura catalana. És una obra realment coral, de gran diversitat i riquesa subtil, i d’una ambició i generositat modèliques. Marçal ja havia contaminat el món de la música, i algunes de les grans veus del país, començant per Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet o Miguel Poveda, se l’havien apropiat per descobrir-nos matisos ocults en racons de versos. Ara, amb aquestes vint-i-dues cineastes ha passat alguna cosa semblant, però que apunta encara més lluny gràcies al poder de l’univers de les imatges. Aquest breu espai no pot fer justícia a les vint-i-dues realitzadores, que mereixerien ser citades una per una. Aquest film, diguem-ho, hauria d’arribar a totes les pantalles del país.” Xavier Antich a La Vanguardia el 13/6/2012

rosa d’ibur

El blog de les llobes ha canviat d’adreça

El blog de les llobes va començar a caminar el desembre del 2006 a través de la plataforma Bloctum amb l’adreça “cat.bloctum.com/llobes/“. I a poc a poc i no sense dificultats hem anat construint aquest blog col·lectiu del grup de treball del taller “Mujeres que corren con los lobos” que es fa en el marc de la Lllibreria Pròleg de Barcelona.

En tancar Bloctum, ens hem traslladat a wordpress i la nostra nova adreça és aquesta “blogdelesllobes.wordpress.com”. Hem d’acabar de reconstruir-lo perquè hi ha elements que no s’han traspassat (com els enllaços recomanats a altres blogs i webs) o que no s’han traspassat bé (com els links a videos) però ens sembla que ja podem fer-lo públic.

Agraïm des d’aquí a Bloctum la possibilitat que ens va donar de crear el blog, en un moment en que no hi havia tantes facilitats com ara, així com l’ajuda que ens ha ofert al llargs dels anys.

Convidem als membres de tots els tallers de llobes, i a tothom qui vulgui, a participar-hi.

Art The Constant

In November 2004, the Ville de Montréal presented a document that outlined their new cultural policy, which can be found here. The conclusions and propositions therein were derived from information culled from the cultural segment of the 2002 Sommet de Montréal. Upon its reflection, Q Art’s Bobo Vian decided that it purported far too much of an emphasis on mainstream cultural endeavors and that the debate was in dire need of a response from the Allophone independent theatre community. Here she gave her voice to defend those in the arts community who wish to create and express themselves in a situation untethered by commercial interests. Below is a poetic excerpt from her treatise:  

Art the Constant
Art is not an industry,
Art does not produce material goods,
Art has no monetary value.
Art is an investment in a country’s cultural identity.
Art does not follow trends,
Art does not submit to policies and socio-political directives,
Art cannot be pre-programmed.
Art is an expression examining what cannot be measured through science.
Art is not a popularity contest,
Art cannot be measured by monetary success,
Artistic quality has nothing to do with personal taste.
Artistic impact can only be calculated in retrospect.
Art is risky because it always relates to the spectator.
Art is dangerous because it makes the spectator think,
Art is hazardous because it is Imagination flowing freely.
Art reflects on the artist, his epoch, and on his contemporaries,
Art connects one to one’s people and to the human race.
Art can unify a people in the long term, political programs cannot.
Being an artist is not a choice, it is a calling, an existence,
Being an artist is not a hobby, it is a lifetime commitment.
Artists do not work hours, they work every minute of their wakeful life.
An artist’s need to create is always stronger than the need to survive.
Artists do not create to please the critics,
Artists do not create to please their peers,
Artists do not create to please the social and political order of the day.
Artistic creations do not please the audience, they benefit the audience.
Artists connect to the spectators through their art, not their talk,
Artists build communities with their work, not with “tricks and treats.”
Artists have no job security,
Artists receive no benefits,
Artists have no vacation,
Artists go on because they ARE their profession.
A country that does not respect its artists will lose self-respect.
A country that does not support its artists will waste away its identity.
A country that ignores its artists, suffers from national communal dystrophy.
A country that rejects its artists, kills social conscience and progress.
A country that repels its artists, commits collective cultural suicide.
Every society needs artists, for they can always be looked upon with pride,
For they hold up the torch so others can lead, for the artists are constant.
Every society needs art, for it is the perpetual search into the human condition,
For it opens the eyes to the world, for it is intrinsic, for art is constant.

-Bobo Vian (Ms.); Performer, Theatre Artist, Q Art Theatre.

Art The Constant Copyright 2004 © Bobo Vian

http://www.qarttheatre.com/

Hannah Arendt, la banalidad del mal

hannaharendt_2.jpg

Sección oficial de la Semana Internacional de Cine de Valladolid.

Una película de Margarethe von Trotta (directora también de “Rosa Luxemburgo”, “Visión: la historia de Hildegard von Bingen”) sobre la filósofa judío-alemana Hannah Arendt, protagonizada por Barbara Sukowa.

¿Cómo se describe en una película a una mujer que piensa? se pregunta la directora…

Sinopsis: “La filósofa judío-alemana Hannah Arendt huyó de la Alemania nazi a Estados Unidos, donde entre otras actividades se dedicó a la docencia universitaria. En 1961, el semanario ‘The New Yorker’ la envió a Jerusalén para que cubriera el juicio de Adolf Eichmann. A raíz de aquella experiencia, Arendt escribió su controvertido libro ‘Un estudio sobre la banalidad del mal’.”

Llegará a nuestras pantallas a partir del 1 de mayo del 2013.

Me la apunto en la agenda.

Os dejo una entrevista con la directora: http://www.elmalpensante.com/index.php?doc=display_contenido&id=2437

 

 

 

Amb filosofia

Una recomanació de la Manoli, els divendres a les 23.30h al canal 33:

 

“Un programa que respon al desig de saber i a una forma de pensar que neix de l’admiració i la perplexitat davant de les coses que ens envolten. Des de la televisió, “Amb filosofia” convida a la reflexió a partir de les coses que ens passen i que sovint ja pensem sense necessitat de reconèixer-nos com a filòsofs” diu la presentació al web de TV3

Cartografies contemporànies

“Cartografies contemporànies: dibuixant el pensament” és una exposició que  proposa un mapa de les cartografies elaborades per artistes dels segles XX i XXI que interroguen i qüestionen els sistemes de representació del món.

Hi ha més de 140 obres de formats diversos, des de mapes i dibuixos fins a videoinstal.lacions i art digital. Hi trobem clàssics com Dalí, Klee, Duchamp, etc. al costat de artistes actuals que han subvertit el llenguatge cartogràfic, així com documents de personalitats d’altres camps com Santiago Ramón y Cajal, Lewis Carroll y Carl Gustav Jung.

L’exposició està dividida en 7 àmbits, dos inicials sobre el llenguatge cartogràfic i els tipus d’espai i a més a més:

  • cartografies socials i polítiques
  • cartografies del cos
  • mapes de l’experiència viscuda
  • mapes de l’intangible
  • mapes conceptuals

Per a les llobes que hem treballat amb els mapes dels contes o que hem fet la línia de la vida que proposa la Clarissa o el talismà de la còlera, com us podeu imaginar, és molt llaminera. I per a les que no ho heu fet, encara, és molt suggerent. Molt estimulant en definitiva.

La podeu veure aquest estiu a Caixaforum Barcelona. Mes informació

 


La cueva de los sueños olvidados o cuando el espíritu guía la mano que pinta sobre la roca

cave-of-dreams-caballs.jpg

Fascinante documental del cineasta alemán Werner Herzog que una vez más rompe con el género y lleva la tecnología del 3D a su verdadera dimensión.

El genio de Herzog nos hace descender en cuerpo y alma en las inquietantes profundidades de la cueva Chauvet, al sur de Francia, y asomarnos conmocionados/as a los albores del arte y del alma humana, ambos indisociables…

Unas espléndidas pinturas rupestres, las más antiguas hasta la fecha – conservadas prístinamente desde hace 32.000 años porque la entrada de la cueva quedó sepultada hasta 1994– se despliegan ahora ante nosotros en un infinito juego tridimensional de luces y sombras…

Aquellos impresionantes dibujos, hechos con carbón vegetal y pigmento de óxido rojo, se funden con asombrosa y delicada maestría cinética con el relieve de las paredes de roca rasgada… Huesos, cráneos, esqueleto de águila, arañazos de osos cavernario, lobos, hienas, renos, antílopes, bisontes, rinocerontes lanudos, mamuts, caballos, leones… todos ellos son invocados a la luz parpadeante de las antorchas, de las hogueras…

Y al fondo de la cueva, en un lugar de difícil acceso para las cámaras, la pintura de una mujer, sexo y piernas de una mujer ¿abrazada a un toro? ¿mujer-chamana, mujer-diosa, mujer salvaje…?

Muy recomendable.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dias-cine-cueva-suenos-olvidados/1443998/

 

O'K encara

montageok.jpg

O’K

 

muntanyes

del teu desert

de color carn

de cossos que s’abracen,

de terra eixuta

que t’arrela,

de blau ombra

que et somia,

 

ossos i cranis,

traces de vida

que fas renèixer,

 

trossos de cel

a través

de la pelvis

o entremig

de gratacels,

 

flors carnoses

enceses,

delicades,

amb escletxes de claror,

 

corbes i rectes,

camins enllà dels núvols

i l’horitzó.

 

rosa pujol brustenga