O’K
muntanyes
del teu desert
de color carn
de cossos que s’abracen,
de terra eixuta
que t’arrela,
de blau ombra
que et somia,
ossos i cranis,
traces de vida
que fas renèixer,
trossos de cel
a través
de la pelvis
o entremig
de gratacels,
flors carnoses
enceses,
delicades,
amb escletxes de claror,
corbes i rectes,
camins enllà dels núvols
i l’horitzó.
rosa pujol brustenga
blog de les llobes 
Quiero daros las GRACIAS por acercarnos a O’Keeffe con los diferentes regalos-alimento para el espiritu que nos estáis dando……..
Me sorprenden las formas y los colores G.O´Keeffe, pero algo muy concreto es como plasma “los blancos”……..
manoli
Gràcies, Rosa, per les teves precioses paraulas…
terra eixuta que t’arrela…
blau ombra que et somia…
camins enllà de l’horitzó…
ossos i cranis, vida-mort-vida… blau i blanc
vermells i grogs encensos… línies verdes creixents…
la o’keeffe no ens l’acabem mai…, oi?