El cos absent i present de Marc Sellarès

Comparteixo un escrit de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba sobre “El bosc de les creus”, una acció artística-ritual de dol que un artista i bomber ha portat a cap al Bages-Anoia després d’un incendi. Es d’un gran impacte i d’una sensibilitat i una gosadia que reconeixerem com a molt properes.

deldesitx

He llegit, he vist i he intuït tantes superfluïtats al voltant d’EL BOSC DE LES CREUS, obra descomunal en tots els sentits, de l’artista –i després bomber– Marc Sellarès, que aquests darrers dies de concreció numèrica i de fi de cicle em superen. Un exemple, només: no fa falta exalçar la cosificació de la dona d’una manera totalment buida de sentit arran de les creus per impressionar. L’obra de Sellarès parla per se. I diu molt.

IMG_20160724_141547

Em vaig impressionar amb la seva darrera creació des del primer moment que en vaig tenir notícia. Era a través d’un diari comarcal que deia que un bomber havia començat a fer un ritual de dol amb les restes de l’incendi del 26 de juliol al Bages-Anoia. Els incendis sempre ens cremen una part de nosaltres, i els bombers són els herois que el subconscient col·lectiu idolatra com els homes que evitaran que…

View original post 1.171 more words

Torna el Barcelona Pensa

barcelona_pensa_2015

Web del Barcelona Pensa

El “Barcelona Pensa” és un festival promogut per la Facultat de Filosofia de la UB i té com a objectiu la difusió, apropament i transmissió de la filosofia. El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d’una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència.

al mur del cementiri …

rosa d'ibur: versos i vida

“A mis amigos les digo: Cuando viajéis a Bruselas, no dejéis de ir a Ixelles y emprended el camino a lo largo del muro de su cementerio. Allí estaré, esperándoos.”

Chantal Maillard

   DSC_0003_9

Fent cas de Chantal Maillard i de Muriel Chazalon, en anar a Brussel·les, vaig anar al cementiri d’Ixelles i vaig fer el recorregut pel mur on hi ha quatre poemes de Maillard, traduïts a diferents llengües. En el mur que separa els morts dels vius i la universitat flamenca de la francòfona, en el barri on va néixer la poeta i on darrerament ha retornat per recuperar la memòria de la seva infantesa, versos que ens parlen del emigrants i dels absents, dels murs que ens separen (o ens uneixen), del riure com a arma defensiva i dels records d’infantesa que sorgeixen com un centelleig. Vaig anar a Ixelles darrera versos que ens desafien, ens…

View original post 250 more words

Presentació de “India” de Chantal Maillard

Imatge

L’acte serà a càrrec d’Agustín Pániker, Manuel Ramírez i l’autora.

  • Dilluns 12 de maig
  • 19:30h
  • La Central (c/Mallorca) (Mallorca, 237 / 08008 BARCELONA)

 

Els textos reunits a India van ser escrits entre 1987 i 2012. Abasten doncs un període de vint-i-cinc anys, temps suficient per oferir no només la perspectiva d’una evolució personal, sinó també una imperiosa i progressiva interrogació per l’esdevenir d’una cultura que no es reconeix en els nous models globalitzants. Mostren una realitat en procés de metamorfosi permanent i abordada des de diferents angles. La teoria del rasa a l’estètica índia, les estratègies orientals davant la mort, el significat del gest a la dansa tradicional, la relació de Schopenhauer amb les doctrines índies, la complexa immersió del subcontinent al capitalisme globalitzat, els arbres-temple a Benarés, l’economia de subsistència matriarcal davant l’economia de producció i creixement il·limitat, la creació de l’observador com a mètode de coneixement dels diversos plans de la consciència: tots aquests temes i molts d’altres s’entrellacen i s’uneixen en un mateix corrent indagador subterrani.
Els quatre tipus d’escriptura (diari, poesia, assaig i crítica) que el lector trobarà en aquest llibre són, en aquest cas, absolutament complementaris. Cada un d’ells respon a una manera de dialogar amb la realitat, de provocar-la, rebre-la i expressar-la: reunir-los permet oferir angles i derives que podran ajudar a imaginar la complexitat del món que descriuen.

Chantal Maillard és poeta i assagista. Va ser professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de Màlaga i es va especialitzar en filosofies i religions de lÍndia a la Universitat de Benarés.
Amb Matar a Platón va obtenir el Premi Nacional de Poesia 2004 i amb Hilos, el 2008, el Premi de la Crítica i el Premi Andalucía de la Crítica.

Font: La Central http://www.lacentral.com/web/presentaciones/?evento=97016

 

Carpe diem

rosa d'ibur: versos i vida

21demarç Dia Mundial de la Poesia

CARPE DIEM

No deixis que acabi el dia sense haver crescut un poc,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et llevi el dret a dir la teva,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom d’extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens derroca, ens fa mal,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè somiant és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci…

View original post 120 more words

Fent camí cap a la nova consciència

L’Associació “Amics de l’Ofici de Viure“, creada per oients del programa de ràdio “L’Ofici de viure” de Catalunya Ràdio ha organitzat el 15/3/2014 el seu primer congrés, amb el títol “Fent camí cap a la nova consciència”, convidant a diversos col·laboradors del programa a reflexionar sobre la nova consciència i la nova espiritualitat, a compartir recursos i eines per fer el camí i a afirmar la necessitat de portar-ho a la pràctica, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Una trobada estimulant i molt a prop del treball que es fa al taller de les llobes.

Potser seria interessant crear ponts de comunicació amb ells, si més no per tal que coneguin el treball que es fa al taller de les llobes.

Les muntanyes són la teva ment

Quan encara tinc molt viu el record de la nostra pujada a la muntanya, m’assabento que Tushita Edicions acaba de publicar “Les muntanyes són la teva ment” -el primer títol del poeta beat Gary Snyder traduït al català-.

És un recull de poemes que parlen de les muntanyes dels estats de Washington i Califòrnia on Snyder va ser guardabosc durant anys.

Celebrem-ho, llegim-lo, caminem-lo!