La baba del caracol. El rastro de Chantal Maillard

Publicat el per muriel

La baba del caracol

Cinco apuntes sobre el poema. Cinco breves ensayos sustanciosos reunidos en la editorial Vaso Roto en su cuidada colección de bolsillo Cardinales, en los que confluyen la hondura del pensamiento de Chantal Maillard y la amplitud de su poética.
¿Qué significa crear? ¿Qué cometido tiene el poema? ¿Qué cometido tienen las artes actualmente? […] ¿Qué necesidad o qué placer satisfacen? ¿Qué se espera de ellas? ¿Qué esperamos del poema?
Este luminoso brevario de revelaciones, intuiciones, reflexiones animalescas, cabe en el bolsillo acompañando (¿acaso guiando?) la travesía, abriendo pasajes y brechas sobre el fuera…
“El fuera es lo común, lo que a todos pertenece, lo animal. El fuera es la inocencia. La de todos. Porque en el fuera no hay yo, no hay alguien.
Un poema es una señal de inocencia.”
Apenas una traza brillante dejada por la baba del caracol, el otro que somos todos bajo las hojas de acanto. El saber no sabido por el mí, sólo adivinado, y en la traza, reconocido.
A saborear como bebe el pájaro: de tanto en tanto levantar la cabeza, entrecerrar los ojos y volver al agua de las palabras. Así lo leído se filtra, nos recuerda Chantal, como el agua en la garganta del pájaro, y se asienta en el entendimiento.

 

 

Presentació de “India” de Chantal Maillard

Publicat el per rosa d'ibur

Imatge

L’acte serà a càrrec d’Agustín Pániker, Manuel Ramírez i l’autora.

  • Dilluns 12 de maig
  • 19:30h
  • La Central (c/Mallorca) (Mallorca, 237 / 08008 BARCELONA)

 

Els textos reunits a India van ser escrits entre 1987 i 2012. Abasten doncs un període de vint-i-cinc anys, temps suficient per oferir no només la perspectiva d’una evolució personal, sinó també una imperiosa i progressiva interrogació per l’esdevenir d’una cultura que no es reconeix en els nous models globalitzants. Mostren una realitat en procés de metamorfosi permanent i abordada des de diferents angles. La teoria del rasa a l’estètica índia, les estratègies orientals davant la mort, el significat del gest a la dansa tradicional, la relació de Schopenhauer amb les doctrines índies, la complexa immersió del subcontinent al capitalisme globalitzat, els arbres-temple a Benarés, l’economia de subsistència matriarcal davant l’economia de producció i creixement il·limitat, la creació de l’observador com a mètode de coneixement dels diversos plans de la consciència: tots aquests temes i molts d’altres s’entrellacen i s’uneixen en un mateix corrent indagador subterrani.
Els quatre tipus d’escriptura (diari, poesia, assaig i crítica) que el lector trobarà en aquest llibre són, en aquest cas, absolutament complementaris. Cada un d’ells respon a una manera de dialogar amb la realitat, de provocar-la, rebre-la i expressar-la: reunir-los permet oferir angles i derives que podran ajudar a imaginar la complexitat del món que descriuen.

Chantal Maillard és poeta i assagista. Va ser professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de Màlaga i es va especialitzar en filosofies i religions de lÍndia a la Universitat de Benarés.
Amb Matar a Platón va obtenir el Premi Nacional de Poesia 2004 i amb Hilos, el 2008, el Premi de la Crítica i el Premi Andalucía de la Crítica.

Font: La Central http://www.lacentral.com/web/presentaciones/?evento=97016

 

Si tienes un libro, eso es una puerta…

Publicat el per donesllobes

libro lobuno

Éste es un libro de cuentos de mujeres que se ofrecen como señales a lo largo del camino. Puedes leerlos y meditarlos a fin de que te guíen hacia la libertad adquirida por medios naturales, hacia el interés por ti misma, los animales, la tierra, los niños, las hermanas, los amantes y los hombres. Quiero decirte de entrada que las puertas que conducen al mundo del Yo salvaje son pocas pero valiosas. Si tienes una profunda herida, eso es una puerta; si tienes un cuento muy antiguo, eso es una puerta. Si amas el cielo y el agua hasta el extremo de casi no poder resistirlo, eso es una puerta. Si ansías una vida más profunda, colmada y sensata, eso es una puerta.

Clarissa Pinkola Estés

Feliç diada a totes i tots!

diari en blanc. Un objecte, un instant

Publicat el per donesllobes

Diari en blanc

En el meu procés creatiu, la pintura sempre ha estat l’eix central. A partir del 2000 o potser abans (tinc una relació estranya amb el temps) vaig començar a introduir objectes i petites instal·lacions en les meves mostres.
La que s’ha vist a Can Manyé, Alella (Barcelona), s’articula a l’entorn d’unes fotografies que vaig fer partint d’objectes del voltant, així va començar aquest projecte.

Els objectes que m’apareixien o que em trobava, m’impulsaven a pintar-los de blanc, descobrint que al mateix temps que els cobria, feia el procés contrari, els desemmascarava i els connectava amb la seva part més essencial; resultat que propiciava el generar noves realitats.
Els vaig classificar, donar una paraula, i col·locant-los sempre en un mateix espai, els vaig fotografiar, creant un diari 7 imatges cada dia durant 7 dies.

Els nous objectes que em proporcionava l’atzar, em provocaven a contemplar a observar des de un altre punt, deixant la ment en blanc, mimetitzant-me amb el procés artístic com una eina per experimentar, apareixent conceptes que sempre són arreu, que sempre es repeteixen, que ens hem anat qüestionant des de sempre… el temps, la identitat, el casual… el misteri de les formes, el secret d’un instant, tot és a tot arreu, tot és relació,… tot està en nosaltres, som nosaltres qui creem realitat…

En la mostra en són protagonistes els objectes, les pintures, les imatges, les ombres, les paraules que, estructurant-se, en un altre ordre creen un nou univers ple de possibilitats.

Cada objecte acaba sent la metàfora d’un record, un símbol que ens parla d’aquests secrets (el secret d’un instant, seria també un bon títol)… de l’essència, de la consciència, del viscut, de l’espai, del temps, del passat, del futur, de les aparences, de la identitat… aparèixer, desaparèixer, manipular, pintar, blanc sobre blanc, fons blanc, objecte blanc, blanc d’ombra: diari en blanc.

victòria pujadas

http://victoriapujadas.blogspot.com.es

http://www.alella.cat/fitxa.php?id=3943

http://m1tv.xiptv.cat/municipi/alella/24-hores-maresme-noticies/capitol/inauguracio-exposicio-diari-en-blanc

Carpe diem

Publicat el per rosa d'ibur

rosa d'ibur's avatarrosa d'ibur: versos i vida

21demarç Dia Mundial de la Poesia

CARPE DIEM

No deixis que acabi el dia sense haver crescut un poc,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et llevi el dret a dir la teva,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom d’extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens derroca, ens fa mal,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè somiant és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci…

View original post 120 more words