En el meu procés creatiu, la pintura sempre ha estat l’eix central. A partir del 2000 o potser abans (tinc una relació estranya amb el temps) vaig començar a introduir objectes i petites instal·lacions en les meves mostres.
La que s’ha vist a Can Manyé, Alella (Barcelona), s’articula a l’entorn d’unes fotografies que vaig fer partint d’objectes del voltant, així va començar aquest projecte.
Els objectes que m’apareixien o que em trobava, m’impulsaven a pintar-los de blanc, descobrint que al mateix temps que els cobria, feia el procés contrari, els desemmascarava i els connectava amb la seva part més essencial; resultat que propiciava el generar noves realitats.
Els vaig classificar, donar una paraula, i col·locant-los sempre en un mateix espai, els vaig fotografiar, creant un diari 7 imatges cada dia durant 7 dies.
Els nous objectes que em proporcionava l’atzar, em provocaven a contemplar a observar des de un altre punt, deixant la ment en blanc, mimetitzant-me amb el procés artístic com una eina per experimentar, apareixent conceptes que sempre són arreu, que sempre es repeteixen, que ens hem anat qüestionant des de sempre… el temps, la identitat, el casual… el misteri de les formes, el secret d’un instant, tot és a tot arreu, tot és relació,… tot està en nosaltres, som nosaltres qui creem realitat…
En la mostra en són protagonistes els objectes, les pintures, les imatges, les ombres, les paraules que, estructurant-se, en un altre ordre creen un nou univers ple de possibilitats.
Cada objecte acaba sent la metàfora d’un record, un símbol que ens parla d’aquests secrets (el secret d’un instant, seria també un bon títol)… de l’essència, de la consciència, del viscut, de l’espai, del temps, del passat, del futur, de les aparences, de la identitat… aparèixer, desaparèixer, manipular, pintar, blanc sobre blanc, fons blanc, objecte blanc, blanc d’ombra: diari en blanc.
victòria pujadas
http://victoriapujadas.blogspot.com.es
blog de les llobes 