 |
| De Mas Carbó primavera 2010: mapes dels contes |
Ressons d’un cap de setmana a Mas Carbó per acostar-nos d’una altra manera als contes de “Mujeres que corren con los lobos”. Més fotografies aquí.
Mapes? mapes per interrelacionar-nos amb allò desconegut, mapes com a trajectòria per retrobar la dona salvatge…
Textos inspiradors: textos de la Muriel Chazalon “Cartografia dels contes” i textos de Chantal Maillard, Hélène Cixous, Henri Michaux, Kenneth White i Gilles Deleuze seleccionats per la Muriel.
Imatges inspiradores: mandales tibetans i hindús, pintures de sorra dels navajos, pintures dels aborigens australians, teles i escultures de Richard Texier…
blog de les llobes 
Gracias, Rosa, por adelantarte y lanzar una pequeña piedra al estanque lobuno, a ver hasta quien llegan las vibraciones concéntricas… Me pondré en cuanto pueda a dibujar uno de los mapas (verbales esta vez!) de nuestro encuentro memorable (siempre lo son!), sólo para dejar constancia, sólo para saborear una vez más, para re-lanzar la lanzadera…
la dona esquelet: un mapa-poema
sense ulls ni carn,
dona esquelet,
rodes i rodes
enmig del mar
fins que un ham
t’arrossega amunt
i surts, ulls de corall,
dents de crustacis,
perseguint el pescador
per les roques,
per la tundra,
per la carn assecant-se
fins a la casa de gel.
Bategant com un tambor
el cor de l’home
agraeix al corb
i a la deessa
haver escapat sa i estalvi
i, en encendre la llàntia,
la veu,
un manyoc d’ossos
en un racó,
i estranyament envaït
per una certa tendresa
comença a recompondre’ls
amb paciència salvatge,
l’abriga amb pells
i encén el foc.
Mentre dorm
li cau una llàgrima
que beus fins sadollar-te,
li treus el cor,
el colpeges
cridant la carn
que t’omple
i pell contra pell
li retornes el gran tambor
i us desperteu nuats
d’una altra manera,
d’una manera bona
i perdurable
rosa d’ibur
La dona esquelet: un itinerari-poema
la primera mirada
entre la teva fam
i la meva ferida
ens atrapà
l’ànima
i arrossegà amunt
la dona esquelet
que ens ha perseguit
des d’aleshores
àvida de vida
i ara tu
ara jo
en fugim
per desfer-nos-en
però alguna cosa
ens empeny a tornar
i tornar,
a mirar-la amb tendresa
a tractar de desenredar-la
i de nou comença
el joc de cuita
a amagar
i quan finalment
hem començat
a tocar el tambor
del cor
i a cantar a la vida
en comú
han tornat a aflorar
les pors i els dubtes
que t’han paralitzat
i m’han deixat
desmuntada
i a les fosques
des d’allà baix
en companyia de llàgrimes
i llobes
provo de taral.lejar
una cançó que m’ajudi
a desenredar
amb paciència salvatge
el meu esquelet
una vegada i una altra
i a saber mirar
la bellesa
d’allò que no és bell
d’allò que em fa por
d’allò que desconec
per poder dormir un dia
el son de la confiança
rosa d’ibur
Moltes gràcies, Rosa, pels teus poemes; m’han com-mogut profundament