Mapes i itineraris personals

De Mas Carbó primavera 2010: mapes dels contes

Ressons d’un cap de setmana a Mas Carbó per acostar-nos d’una altra manera als contes de “Mujeres que corren con los lobos”. Més fotografies aquí.

Mapes? mapes per interrelacionar-nos amb allò desconegut, mapes com a trajectòria per retrobar la dona salvatge…

Textos inspiradors: textos de la Muriel Chazalon “Cartografia dels contes” i textos de Chantal Maillard, Hélène Cixous, Henri Michaux, Kenneth White i Gilles Deleuze seleccionats per la Muriel.

Imatges inspiradores: mandales tibetans i hindús, pintures de sorra dels navajos, pintures dels aborigens australians, teles i escultures de Richard Texier…

4 pensaments sobre “Mapes i itineraris personals

  1. Gracias, Rosa, por adelantarte y lanzar una pequeña piedra al estanque lobuno, a ver hasta quien llegan las vibraciones concéntricas… Me pondré en cuanto pueda a dibujar uno de los mapas (verbales esta vez!) de nuestro encuentro memorable (siempre lo son!), sólo para dejar constancia, sólo para saborear una vez más, para re-lanzar la lanzadera…

  2. la dona esquelet: un mapa-poema

    sense ulls ni carn,
    dona esquelet,
    rodes i rodes
    enmig del mar
    fins que un ham
    t’arrossega amunt
    i surts, ulls de corall,
    dents de crustacis,
    perseguint el pescador
    per les roques,
    per la tundra,
    per la carn assecant-se
    fins a la casa de gel.

    Bategant com un tambor
    el cor de l’home
    agraeix al corb
    i a la deessa
    haver escapat sa i estalvi
    i, en encendre la llàntia,
    la veu,
    un manyoc d’ossos
    en un racó,
    i estranyament envaït
    per una certa tendresa
    comença a recompondre’ls
    amb paciència salvatge,
    l’abriga amb pells
    i encén el foc.

    Mentre dorm
    li cau una llàgrima
    que beus fins sadollar-te,
    li treus el cor,
    el colpeges
    cridant la carn
    que t’omple
    i pell contra pell
    li retornes el gran tambor
    i us desperteu nuats
    d’una altra manera,
    d’una manera bona
    i perdurable

    rosa d’ibur

  3. La dona esquelet: un itinerari-poema

    la primera mirada
    entre la teva fam
    i la meva ferida
    ens atrapà
    l’ànima
    i arrossegà amunt
    la dona esquelet
    que ens ha perseguit
    des d’aleshores
    àvida de vida
    i ara tu
    ara jo
    en fugim
    per desfer-nos-en
    però alguna cosa
    ens empeny a tornar
    i tornar,
    a mirar-la amb tendresa
    a tractar de desenredar-la
    i de nou comença
    el joc de cuita
    a amagar
    i quan finalment
    hem començat
    a tocar el tambor
    del cor
    i a cantar a la vida
    en comú
    han tornat a aflorar
    les pors i els dubtes
    que t’han paralitzat
    i m’han deixat
    desmuntada
    i a les fosques

    des d’allà baix
    en companyia de llàgrimes
    i llobes
    provo de taral.lejar
    una cançó que m’ajudi
    a desenredar
    amb paciència salvatge
    el meu esquelet
    una vegada i una altra
    i a saber mirar
    la bellesa
    d’allò que no és bell
    d’allò que em fa por
    d’allò que desconec
    per poder dormir un dia
    el son de la confiança

    rosa d’ibur

Respon a muriel Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s