Mapes i itineraris personals

De Mas Carbó primavera 2010: mapes dels contes

Ressons d’un cap de setmana a Mas Carbó per acostar-nos d’una altra manera als contes de “Mujeres que corren con los lobos”. Més fotografies aquí.

Mapes? mapes per interrelacionar-nos amb allò desconegut, mapes com a trajectòria per retrobar la dona salvatge…

Textos inspiradors: textos de la Muriel Chazalon “Cartografia dels contes” i textos de Chantal Maillard, Hélène Cixous, Henri Michaux, Kenneth White i Gilles Deleuze seleccionats per la Muriel.

Imatges inspiradores: mandales tibetans i hindús, pintures de sorra dels navajos, pintures dels aborigens australians, teles i escultures de Richard Texier…

4 pensaments sobre “Mapes i itineraris personals

  1. Gracias, Rosa, por adelantarte y lanzar una pequeña piedra al estanque lobuno, a ver hasta quien llegan las vibraciones concéntricas… Me pondré en cuanto pueda a dibujar uno de los mapas (verbales esta vez!) de nuestro encuentro memorable (siempre lo son!), sólo para dejar constancia, sólo para saborear una vez más, para re-lanzar la lanzadera…

  2. la dona esquelet: un mapa-poema

    sense ulls ni carn,
    dona esquelet,
    rodes i rodes
    enmig del mar
    fins que un ham
    t’arrossega amunt
    i surts, ulls de corall,
    dents de crustacis,
    perseguint el pescador
    per les roques,
    per la tundra,
    per la carn assecant-se
    fins a la casa de gel.

    Bategant com un tambor
    el cor de l’home
    agraeix al corb
    i a la deessa
    haver escapat sa i estalvi
    i, en encendre la llàntia,
    la veu,
    un manyoc d’ossos
    en un racó,
    i estranyament envaït
    per una certa tendresa
    comença a recompondre’ls
    amb paciència salvatge,
    l’abriga amb pells
    i encén el foc.

    Mentre dorm
    li cau una llàgrima
    que beus fins sadollar-te,
    li treus el cor,
    el colpeges
    cridant la carn
    que t’omple
    i pell contra pell
    li retornes el gran tambor
    i us desperteu nuats
    d’una altra manera,
    d’una manera bona
    i perdurable

    rosa d’ibur

  3. La dona esquelet: un itinerari-poema

    la primera mirada
    entre la teva fam
    i la meva ferida
    ens atrapà
    l’ànima
    i arrossegà amunt
    la dona esquelet
    que ens ha perseguit
    des d’aleshores
    àvida de vida
    i ara tu
    ara jo
    en fugim
    per desfer-nos-en
    però alguna cosa
    ens empeny a tornar
    i tornar,
    a mirar-la amb tendresa
    a tractar de desenredar-la
    i de nou comença
    el joc de cuita
    a amagar
    i quan finalment
    hem començat
    a tocar el tambor
    del cor
    i a cantar a la vida
    en comú
    han tornat a aflorar
    les pors i els dubtes
    que t’han paralitzat
    i m’han deixat
    desmuntada
    i a les fosques

    des d’allà baix
    en companyia de llàgrimes
    i llobes
    provo de taral.lejar
    una cançó que m’ajudi
    a desenredar
    amb paciència salvatge
    el meu esquelet
    una vegada i una altra
    i a saber mirar
    la bellesa
    d’allò que no és bell
    d’allò que em fa por
    d’allò que desconec
    per poder dormir un dia
    el son de la confiança

    rosa d’ibur

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s