Abans d’endinsar-nos en un altre tema i deixar la còlera com a treball quotidià i de fons per a cadascuna de nosaltres, volia compartir el fet que aquest estiu m’he anat trobant reiteradament alguns dels element del conte, potser a manera de recordatori del meu viatge amb la còlera:
En visitar la casa del Dalí a Port Lligat, em va rebre un immens ós de color blanc (aquest no era negre com el de la lluna creixent) dissecat que estava a l’entrada de la casa.
Viatjant per Sicília, vaig somiar que “estic en una casa amb molta gent. Surto a fora i veig un llac on hi ha molts animals. Veig un ós petit que balla i riu.” i al cap de dos dies visitant uns mosaics romans esplèndids a Vila Romana del Casale un dels primers que em vaig trobar va ser el d’un ós que em donava la benvinguda a la casa.
Vencent la meva por a l’aeri que hi portava, vaig pujar a l’Etna, aquesta muntanya negra que en el seu interior acull la natura en estat pur, bella i terrible. El guia que ens acompanyà a fer un volt pels darrers cràters de l’erupció del 2002-2003, en dir-li jo que allò era “bellisimo”, em contestà “c’e la natura”
Finalment, no vaig pujar al volcà Stromboli (a les illes Eòlies) però m’hi vaig acostar prou –en un vaixell que es movia molt- per veure les seves explosions en plena nit:
1.
surto a buscar aliment
la muntanya és rocosa
sense vegetació
massa dreta
no puc pujar
he de buscar
camins alternatius
2.
escalo una muntanya
no gaire alta
de paret vertical
cal molta empenta
ho he fet altres vegades
ara no puc
3.
a la muntanya de davant
hi ha gent que crida
no sé què diuen
en desconfio
4.
anem a fer muntanya
la mare ens acompanya
un tros
però no podrà arribar
i hauré de tornar amb ella
5.
en carro descobert
pujo la muntanya
sols veig el cel
tinc por i ho dic
però no tanta
estic acompanyada
6.
sóc a muntanya
el dia esplèndid
la llum preciosa
observo
tot està bé
7.
vaig corrent nua
a penes un fulard
per la muntanya
serrada
Se m’ha acudit buscar els somnis en què m’ha sortit la muntanya i enfilar-los com una mena de poema. Tinc la intenció de continuar treballant-hi però no he resistit la temptació d’afegir-los al meu recordatori dels símbols del conte.