Muntanyes i óssos

Abans d’endinsar-nos en un altre tema i deixar la còlera com a treball quotidià i de fons per a cadascuna de nosaltres, volia compartir el fet que aquest estiu m’he anat trobant reiteradament alguns dels element del conte, potser a manera de recordatori del meu viatge amb la còlera:

os-dali-reduida.jpg

En visitar la casa del Dalí a Port Lligat, em va rebre un immens ós de color blanc (aquest no era negre com el de la lluna creixent) dissecat que estava a l’entrada de la casa.

os-mosaic-reduida.jpgViatjant per Sicília, vaig somiar que “estic en una casa amb molta gent. Surto a fora i veig un llac on hi ha molts animals. Veig un ós petit que balla i riu.” i al cap de dos dies visitant uns mosaics romans esplèndids a Vila Romana del Casale un dels primers que em vaig trobar va ser el d’un ós que em donava la benvinguda a la casa.

Vencent la meva por a l’aeri que hi portava, vaig pujar a l’Etna, aquesta muntanya negra que en el seu interior acull la natura en estat pur, bella i terrible. El guia que ens acompanyà a fer un volt pels darrers cràters de l’erupció del 2002-2003, en dir-li jo que allò era “bellisimo”, em contestà “c’e la natura”

etna4.jpgetna3-reduida.jpg

etna2-reduida.jpgetna5-reduida.jpg

stromboli1-reduida.jpgFinalment, no vaig pujar al volcà Stromboli (a les illes Eòlies) però m’hi vaig acostar prou –en un vaixell que es movia molt- per veure les seves explosions en plena nit:

Un pensament sobre “Muntanyes i óssos

  1. 1.

    surto a buscar aliment

    la muntanya és rocosa

    sense vegetació

    massa dreta

    no puc pujar

    he de buscar

    camins alternatius

    2.

    escalo una muntanya

    no gaire alta

    de paret vertical

    cal molta empenta

    ho he fet altres vegades

    ara no puc

    3.

    a la muntanya de davant

    hi ha gent que crida

    no sé què diuen

    en desconfio

    4.

    anem a fer muntanya

    la mare ens acompanya

    un tros

    però no podrà arribar

    i hauré de tornar amb ella

    5.

    en carro descobert

    pujo la muntanya

    sols veig el cel

    tinc por i ho dic

    però no tanta

    estic acompanyada

    6.

    sóc a muntanya

    el dia esplèndid

    la llum preciosa

    observo

    tot està bé

    7.

    vaig corrent nua

    a penes un fulard

    per la muntanya

    serrada

    Se m’ha acudit buscar els somnis en què m’ha sortit la muntanya i enfilar-los com una mena de poema. Tinc la intenció de continuar treballant-hi però no he resistit la temptació d’afegir-los al meu recordatori dels símbols del conte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s