Hola a totes,
La Lola i la Susanna hem anat a veure les representants del Consell Internacional de les 13 Àvies Indígenes al Parc del Laberint d’Horta i de moment volem compartir algunes impressions; la resta ho farem amb totes les llobes a l’inici dels tallers a l’octubre.
L’acte consistia en una cerimònia per orar per les aigües; les àvies van començar presentant-se cadascuna d’elles i van insistir que vénen perquè volen que recordem que estem aquí en aquest moment de gran transformació interna on es precís que cadascuna es faci responsable de la mare Terra i treballi per a la seva sanació al seu nivell, ni que sigui regant les seves flors al balcó; aquest gest ens recordarà l’essència de la nostra naturalesa.
Un dels moments que ens han agradat més ha estat quan les àvies xamanes han compartit amb nosaltres els seus càntics per beneir l’aigua de la Mediterrània, entre gemecs intensos i profunds, però poc cridaners, que venien de les entranyes, acompanyats de ritmes corporals ancestrals i molt lligats a la terra.
Un altre moment molt tendre ha estat quan les àvies han demanat que els nens petits amb les seves mares s’avancessin al centre de l’espai per tal de beneir-los amb aigua i amb flors.
Més tard, han fet una benedicció a tots els presents amb la seva saviesa que venia dels quatre punts de la terra. Hi ha hagut altres moments, però tots han estat encisadors per la seva sobirana presència, plena d’acolliment.
Sense saber-ho, vosaltres també heu estat presents, tenim documents que aixó ho confirmen.
Tot plegat, malgrat el traductor, aquest acte ha eixamplat l’horitzó de la vellesa d’una manera poc convencional i des d’una voluntat de sanació que neix de l’amor i del perdó entesos com a dones.
blog de les llobes 
Gracias Lola y Susanna
Dulce
Susanna i Lola, gràcies per fer-nos arribar les primeres impressions d’aquesta experiència. M’hagués agradat anar-hi però no vaig poder.
La creació d’aquest consell d’àvies (=dones d’edat avançada; avantpassades) indígenes (=grup ètnic existent en un país d’ultramar abans de la seva colonització) per preservar i aplicar els ensenyaments dels pobles indígenes, així com les seves diverses trobades arreu del món, és si més no un fet insòlit i un gest esperançador.
El reconeixement de la saviesa de les dones velles i els valors –que conserven i transmeten- de respecte a l’entorn, de substitució de les relacions de força per relacions solidàries i una espiritualitat que es reconeix en tot i en tothom,. segur que ens poden ajudar a retrobar la saviesa i el poder interior per transformar aquesta nostra societat , com diu el poeta, pobra, bruta, trista, dissortada…..malalta.
Buscant per la xarxa, he trobat un resum del llibre “La voz de las 13 abuelas” de Carol Schaefer. Ediciones Luciérnaga. 2008 a http://ideo.sectorweb.es/ca/blogs/consell-internacional-13-avies-indigenes
Gracias por hacernos saborear vuestra experiencia…
Gracias por esta hermosa foto, por este lobo a punto de resonar, resonando ya bajo el gesto de las abuelas indígenas del mundo, resonando todavía en nuestras memorias ancestrales,
resonando siempre en medio de nuestro pecho creando ondas sonoras donde vienen a beber los aullidos no aullados, las fuerzas no vencidas, la loba, la loba que acecha y errabundea en la psique frondosa de cada una de nosotras…
Gracias…