Busco la meva
identitat
sotmesa, amagada
milers d’anys sota
el sexe.
Tot just desperta
i ja esmicolada.
Montserrat Abelló acaba de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural.
Amb 90 anys recent fets, aquesta dona vital escriu més que mai -diu ella- i, allunyada de premis i d’ambients literaris i mediàtics, ha començat a rebre un reconeixement que fins fa poc se li havia escatimat.
És una dona que admiro per la seva senzillesa, pel seu treball silenciós i perseverant, per la seva integritat, per la seva lucidesa, pel seu desig de buscar la seva veu i de fer conèixer la veu d’altres dones poetes amb les seves traduccions de poetes de parla anglesa. Des d’aquí el meu homenatge.
La fotografia és de E-notícies
El poema és del llibre Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002 de Montserrat Abelló, editat per Proa.
blog de les llobes 