La muntanya blanca

Carme diu:

Tot era blanc, el terra, els cims, els arbres, el riu congelat, Amb unes velles raquetes d’esquí als peus vaig resseguir el caminet i pas a pas de cop i volta vaig topar amb les petjades d’algún animal que no vaig aconsseguir identificar, qui era? no ho sé, però vaig seguir les seves passes durant hores i d’alguna manera em portava muntanya enllà i em duia a la recerca de l’ós, del meu propi ós que segur hivernava en algún lloc del meu propi ser.

el foc purificadorel foc purificador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s