Carme diu:
Tot era blanc, el terra, els cims, els arbres, el riu congelat, Amb unes velles raquetes d’esquí als peus vaig resseguir el caminet i pas a pas de cop i volta vaig topar amb les petjades d’algún animal que no vaig aconsseguir identificar, qui era? no ho sé, però vaig seguir les seves passes durant hores i d’alguna manera em portava muntanya enllà i em duia a la recerca de l’ós, del meu propi ós que segur hivernava en algún lloc del meu propi ser.
blog de les llobes 