El dia 1 de setembre, llobes de tots els grups vàrem anar a fer bivac al Montseny. Vàrem dormir al Pla de la Calma, sota les estrelles, prop de la Sitja del Llop.
Moltes emocions i molta bellesa: la caminada des de Coll Formic, la posta de sol, la sortida de la lluna, el sopar compartit, la passejada nocturna, el triangle d’estels d’estiu –i tots els altres–, la nit, la sortida del sol….
Qui s’anima a afegir les seves impressions?
blog de les llobes 
El dissabte u de setembre varen reunir-nos unes quantes llobes al Pla de la Calma al Montseny. Ens va costar però, ho varem aconseguir. Al sopar va sobre aigua i va falta un poc de vi. Tot i així varen riure força i varen començar a saber coses sobre la constel•lació del boyero. Rient,rient varen veure sortí la lluna i varen fer un passeig fins la Sitja del Llop , allà varen queda atonits davant “el secret” que s’amagava en la Cabana de Ramon, un pastor que ja és mort, desprès Muriel ens va fer entendre el Planisferi de Melquiades i així amb molta paciència varen poder gaudir de El triangle de estiu, Cassiopea , Arturo, La Ossa Major i la Menor , La Polar etc i per fi varen estendre els sacs i tot lo que teníem per fer front a la humitat i algunes ens van entregar a Morfea però hi ha també qui no varen tanca els ulls en tota la nit….Al dia següent varen veure sortí el sol per sobre dels Matagalls, a la nostra dreta teníem el maori “empalmao” que formava les Agulles i el Turo del Home i com bones llobes varen menjar un bon esmorza , que menja si que va sobra , varen torna a la cabana per veure “el secret” aquesta vegada amb la lluny del sol …Poc a poc caminant varen deixar darrera la línea que formen El Matagalls, la Sitja del Llop i Montserrat, La Plana de Vic ens va acompanya a la dreta bona part del camí fins a Coll Fòrmic. Si podem tornarem a quedar-nos bocabadades davant al espectacle que ens proporciona la natura cada dia, però per això haurem de espera un altre any. Segur que a mes de una li agradaria repetir,
triangle d’estels
aquesta nit
d’estiu al pla
de la calma
desig i neguit
de camins
cap a udols
enterrats
que et ressonen
i t’interroguen
a prop
la sitja del llop
és oberta
Sitja desitjo
de llops i llobes platejades
sitja d’ombres sitja d’estels
arreu la terra sota el cel
cercles antics per la coneixença
punys de ràbia i d’ignorància
tota la nit el cel segueix girant
totes les llobes udolant
s’obra l’espai dins nostre
Deneb, Vega, Altaïr: triangle d´estiu,
cercle d´amor, quadrant d´horizon
l’estel del nord esguard de la nit nostra
es mou i no es mou
Tanco els ulls i encara recordo la sensació de lleugeresa platejada de la Mare Lluna sobre de mi, la cara humida pel seu alé, podia respirar la seva llum.
Impossible dormir, sense son, negitosa de tanta expectació.
Impossible bellugar-me.
Una pantalla oberta d’ avant dels meus ulls per veure i sentir les sensacions de la nit , de la meva nit.
No recordava res de l’ ahir , els temps aturat…sensació d’ eternitat…
L’ endemà, en aquell turonet, no tenia ganes de parlar, no tenia ganes de seure, el negit no m’ havia marxat.
El Sol, reconfortant, omplia de color les sensacions, color daurat en tot, una pluja de color i de calor que sentia a traves de les mans, dels ulls, de l’ olfacte…
Fantàstic !!
Estic molt contenta de poder compartir amb vosaltres aquestes sensacions. Un petó
pla de la calma
lloc de pau
sento laire
per al cel ensis
a prop de la sitja
dels llops
una lloba udola
al seu enamorat
pla de la calma
la calma i regne
per els teus canims
lloc de calma per
tot l’ensis
montseny lloc de seny
lloc de pau
pels teus camins
caminare
al teu aire pur
es al que m’agrada,
aixo no es ven bé un poema pero si que es com una dedicotoria
al montseny que un bon dia un persona molt estimada mel va donar
xell riera