El ciclo. Una loba en la noche más larga

4 pensaments sobre “El ciclo. Una loba en la noche más larga”

1. preciosa miniatura, Muriel!
   tot i que sovint me n’oblido, sé que és així i així ho he experimentat:

   ‘però així com arriba el vespre, també se’n va’ i
   ‘el sol, ferm com un corb famolenc a l’aguait,
   et trobarà si segueixes caminant’

   bon solstici!

   Respon

2. Si, así es, querida Susanna, y a pesar del olvido, seguimos haciendo camino caminando tan hambrientas, si acaso, como el cuervo solar… Bon solstice!

   Respon

3. En la nostra nit més llarga, seguim caminant…

   Respon

4. pasito tras pasito… Rosa, la vida, los ciclos…

   Respon