4 pensaments sobre “El ciclo. Una loba en la noche más larga”

  1. preciosa miniatura, Muriel!
    tot i que sovint me n’oblido, sé que és així i així ho he experimentat:

    ‘però així com arriba el vespre, també se’n va’ i
    ‘el sol, ferm com un corb famolenc a l’aguait,
    et trobarà si segueixes caminant’

    bon solstici!

    Respon

  2. Si, así es, querida Susanna, y a pesar del olvido, seguimos haciendo camino caminando tan hambrientas, si acaso, como el cuervo solar… Bon solstice!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s