Cada dia de 8 a 9 de la tarda, a Catalunya Ràdio, fan un programa que es diu L’ofici de viure presentat pel periodista Gaspar Hernàndez.
Tal com el defineixen ells mateixos, “L’ofici de viure” és un programa sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat. Ofereix als oients eines per viure millor. Cada vespre, psicòlegs, terapeutes, filòsofs i escriptors parlen sobre conducta humana i emocions amb l’objectiu de donar pautes als oients per viure amb més plenitud.
Alguns dels temes del programa són: com gestionar bé la ira, com no tenir por, els límits de la sinceritat en la parella, els perills del perfeccionisme, com aprendre a dir no, l’autoestima, l’amabilitat, l’actitud davant la malaltia i la mort, el contacte amb la natura, gestió de l’estrès, com assolir els objectius, el poder de les intencions.”
És un programa divulgatiu d’una hora durada i, evidentment, el temps condiciona el grau de profunditat del tractament dels temes. però fins ara jo no havia sentit programes d’aquest tipus en un mitja de comunicació i ho trobo molt positiu. D’altra banda, també deu ser un indicador del nombre de persones cada vegada més interessades per una reflexió sobre la vida i sobre la manera de viure.
En qualsevol moment es pot anar al web del programa, http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1038, i escoltar -o descarregar-se per escoltar més tard- algun dels programes ja emesos, cadascun dels quals està dedicat a un tema. Per exemple, el dia 6/9/2007 van tractar el tema de la ira que ara ens ocupa a nosaltres.
blog de les llobes 
En prenc bona nota!
Moltes gràcies!
Jo crec que sí. Un dia quand anava a dormir.. hi encare no dormia…
vaig tencar els ulls i em van passar per el cap una serie de imatges com si fosin clixes de fotografia en blanc i negre. En recordo dues
d’imatges una d’una creu i un altre amb més claretat…. el d’una noia amb una còfia blanca al cap o algo semblant que somreia molt… i en el fons hi havien tot de persones passejant vestides d’epoca. Aquella noia estava en primer pla i era feliç…. en un moment vaig pensar que podia ser jo perque hi tenia una retirada…. no sé… sabia que era jo però que era un altre persona en un altre vida.
Potser pensareu que estava sommiant, però jo estic que convençuda de que no …perque estava totalment desperta. Tot va passar amb milèsimes de segons… em vaig quedar impresionada.
Un cop fent el comentari amb algú ….em va explicar que el que jo havia aconseguit… era veure reencarnacions i em vaig espentar.
Es pot tractar d’aixó realment.?
Agrairé la vostre resposta, moltes gràcies
Gemma