L’article de la Montserrat “La vendedora de fósforos y la creatividad” m’ha estimulat a pensar i compartir alguns aspectes, dels molts que hem comentat sobre la creativitat, que per a mi han resultat més importants.
Per suposat, la reflexió sobre com es contamina o es malmet la creativitat i sobre els recursos que ens permeten recuperar-la (La llorona), així com sobre el que no s’ha de fer (La venedora de llumins) és essencial, però m’agradaria destacar el següent:
- ampliació del concepte de creativitat: totalment d’acord amb la Montserrat que el concepte de creativitat més enllà de la creativitat artística m’ha eixamplat l’horitzó –en vaig començar a sentir parlar en un curs de Pròleg que varen fer la Núria Beitia i la Carme Boo- i ha sortit diverses vegades en la lectura i els comentaris sobre el llibre de la Clarissa.
- idea de cicle: aquesta idea que va sortint també al llarg del llibre i que penso que és fonamental crec que encara no la tinc prou interioritzada. Per exemple, a la darrera trobada quan parlàvem sobre què cal fer quan s’acaba l’energia, va tornar a sortir aquesta idea en el sentit que perdre la concentració i l’energia és una cosa natural. I jo potser encara penso que si em comportés d’una manera més sàvia no se m’acabaria l’energia
- la imaginació creadora: el potencial d’aquest tipus d’imaginació també m’ha entusiasmat. De tota manera, tal com comentàvem l’altra dia cal saber com treballar-la. Aquest cap de setmana, ho vaig estar provant, a partir del dibuix que la Montserrat va fer sobre la Venedora de Llumins i tenia un poema mig embastat que he ampliat i que estic acabant de pulir.
- el recipient on recollir tot allò que descobrim i necessitem: us he comentat això del poema perquè lliga amb aquest altre element que va sortint al llarg de les converses. Jo escric poesia i, naturalment, els temes dels meus poemes són tot allò que visc i que m’interessa. I més enllà del valor literari dels meus poemes –ja sé que dubtar del valor del que faig no és una actitud creativa- m’estic adonant que els poemes potser són un dels meus recipients per fixar allò que descobreixo o per reelaborar les meves vivències, els meus somnis….
blog de les llobes 