Tàpies torna a la terra

 

ha mort el pintor a l’edat de 88 anys el dilluns 6 de febrer

aquests dies sento udolar la seva casa montsenyenca de Campins

on es refugiava cada estiu per pintar

fer el buit

és a dir, passejar pel bosc

arrelar-se a la muntanya

impregnar-se de l’indret on vivia

fins a esdevenir terra ell mateix

la mateixa dels seus quadres

la mateixa terra transfigurada

muriel chazalon

3 pensaments sobre “Tàpies torna a la terra

  1. udol, mort, tàpies, terra, buit…

    Tàpies torna a la terra. Quin títol més encertat!

    L’altre dia vaig tornar a veure per tv un documental que havien fet sobre ell. Em va impressionar la seva força, la seva senzillesa, el seu no saber en començar cada obra, el seu interès per la cultura i la filosofia oriental…

  2. I una cançó que Raimon li va dedicar:

    Terra negra (2006)
    (Raimon)

    Terra negra, terra negra,
    llistons blancs.
    Mans obertes, mans obertes
    van cercant
    cercles màgics
    foradats, foradats.

    Creus atracen, creus atracen,
    cors trencats
    – viva vida, viva vida
    morta mort-
    claus et claven
    l’ull i el plany, l’ull i el plany.

    Terra negra, terra negra,
    negre sol.
    Blanca argila, blanca argila
    del teu nom:
    aigua encesa
    gel cremat, gel cremat.

    I aquest perenne dolor
    de sentir-se
    sempre humà.
    Pas del temps,
    pas del temps, pas del temps.

  3. Preciosos comentarios, Rosa.
    La canción de Raimon es hermosa!

    Estaba pensando, leyéndote, en una entrevista que le hicieron al pintor en torno a una exposición suya en Paris.
    Tàpies comentaba que para él el arte tenía una importante dimensión terapeútica sin la cual, venía a decir, el arte carecería de ínteres para él. Establecer contacto con un cuadro, una escultura, un objeto artístico, podía aliviarnos, incluso favorecer un proceso de sanación individual y/o colectivo…

    Entonces recordé una entrevista a la escritora Siri Hustvedt donde comentaba que contemplar un cuadro de Vermeer le alejaba del dolor…

    Tal vez, allí está una de las antiguas claves para responder a esta pregunta que nos hace y se hace Chantal Maillard en su ensayo-conferencia “Pequeña zoología poemática” cuando reflexiona sobre el papel del arte en nuestra cultura: ¿a qué sirve el arte hoy en día? ¿qué cometido tiene el poema o el arte plástico? ¿qué esperamos de él? ¿qué es el arte? El mero hecho de que nos hagamos estas preguntas, dice Chantal, debería alertarnos, debería hacer temblar a quienes se dedican a ello…

    El arte: un modo genuino de conocer, de contemplar, un modo de re-mediar…? Los objetos de arte, talismanes?
    Es parte del legado de Tàpies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s