Isabel i Núria diuen:
S’acosta la primavera i la natura espera renèixer un any més.
Arriben els dies assolellats, les tardes tèbies i llargues que inspiren nits d’insomni tot veient el conill de la lluna. Arriba la primavera que la sang altera. Les dones comencem a udolar al voltant d’una foguera fent boca cap a Sant Joan.
blog de les llobes 