Fa pocs dies, la Muntsa i jo vàrem poder veure al Centre Cultural Valentina de Barcelona un extracte de la pel·lícula Ferida Arrel, un film col·lectiu que recull la mirada d’una vintena de realitzadores catalanes a una de les figures femenines més destacades de les lletres i la cultura del nostres país. Tot i que la manera d’acostar-s’hi és molt diferent i desigual, vàrem disfrutar molt. És molt suggerent i estimulant. Encomana la creativitat. Molt recomanable per a llobes.
“És una aproximació personal i íntima al sentir de la poetessa, a través del diàleg proper que les directores estableixen amb la seva obra, els seus temes recurrents i, al capdavall, la seva pròpia vida. La maternitat, la feminitat, la terra, la malaltia, la mort, la vida… són presents en aquest retrat col·lectiu, que reivindica els versos de Maria Mercè Marçal, però que ens acosta al seu sentir més íntim com a dona, com a mare, com a poetessa i com a lluitadora.” A Núvol, el digital de cultura el 18/6/2012
“…una pel·lícula fascinant, que ha inaugurat la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona: Ferida arrel, un projecte dirigit per Fran Ruvira a partir de les peces filmades per vint-i-dues realitzadores al voltant de l’obra i la persona de Maria-Mercè Marçal. Cadascuna ha fet una aportació singular, des de la seva perspectiva pròpia, d’aquesta escriptora sense comparació entre les poderosíssimes veus poètiques de la literatura catalana. És una obra realment coral, de gran diversitat i riquesa subtil, i d’una ambició i generositat modèliques. Marçal ja havia contaminat el món de la música, i algunes de les grans veus del país, començant per Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet o Miguel Poveda, se l’havien apropiat per descobrir-nos matisos ocults en racons de versos. Ara, amb aquestes vint-i-dues cineastes ha passat alguna cosa semblant, però que apunta encara més lluny gràcies al poder de l’univers de les imatges. Aquest breu espai no pot fer justícia a les vint-i-dues realitzadores, que mereixerien ser citades una per una. Aquest film, diguem-ho, hauria d’arribar a totes les pantalles del país.” Xavier Antich a La Vanguardia el 13/6/2012
rosa d’ibur
blog de les llobes 