El meu viatge a la selva maia ha coincidit amb el començament del treball al voltant de la iniciació a la selva subterrània del llibre de la Clarissa. I aquest paral·lelisme entre selva exterior i selva interior he de reconèixer que m’ha impressionat.
Alhora, el concepte de Xibalbá –l’inframón dels maies-, com a part integrant de la vida i no pas com un infern de càstig, trobo que s’apropa al de les nostres converses, sobretot la del darrer dia. He llegit que els maies partien del principi que el bé i el mal són igualment divins. Els déus del bé estan en lluita constant amb els déus del mal, però són tan inseparables com el dia i la nit, la vida i la mort
El Popol Vuh –text maia que explica la creació del món i de la humanitat- descriu el camí cap a Xibalbá –que literalment vol dir el lloc de la por o també en diuen el lloc de la mort i la malaltia o el lloc de la penombra, els ganivets, el jaguar, el foc i els ratpenats- com un descens per unes escales molt inclinades que desemboquen a la riba d’un riu que recorre barrancs amb plantes espinoses. A continuació hi ha altres rius, fins i tot un de sang, que porten a una cruïlla de quatre camins: un de roig, un de blanc, un de groc i un altre de negre. Aquest darrer és el que porta a Xibalbá.
I en el centre del món maia hi ha el Yaaxché, o ceiba sagrada, les branques de la qual s’eleven als cels i les arrels de la qual penetren en l’inframón.
A part d’aquest tema, em vaig endur una gran sorpresa quan vaig veure que a la guia de Guatemala de Lonely Planet, que vaig comprar, parlaven de la llegenda de “La Llorona” i la situaven a la ciutat d’Antigua i concretament al riu “Pensativo” on va ofegar els seus fills i on ella es va suïcidar. Hauré de revisar les notes sobre la creativitat.
Aquestes són les coses que, d’entrada, he relacionat més directament amb el nostre treball, i de les quals intentaré estirar els fils, però sóc conscient que també hi ha d’altres elements del viatge que em poden aportar una valuosa informació sobre mi, sobre els meus límits, sobre la relació amb el meu amic……… tot un regal.
blog de les llobes 